L'Hospitalet i el Baix Llobregat durant el Pliocè : un viatge de cinc milions d'anys / Eric Baulenas Villegas
Baulenas Villegas, Eric


En: Quaderns d'estudi : Centre d'Estudis de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat, núm. 36 (desembre 2022), p. 11-36 : il.
Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

Les comarques del Barcelonès i el Baix Llobregat han estat objecte de diversos estudis científics des del segle XIX a causa de la seva riquesa i varietat geològica i paleontològica. Un capítol important de la història del nostre planeta relacionat amb els canvis climàtics correspon a l'època del Pliocè, i al nostre territori en tenim bons testimonis que ens ajuden a comprendre i a encarar el nostre present i futur. Durant el Pliocè, la ciutat de l'Hospitalet i moltes poblacions de la zona del Baix Llobregat varen estar submergides sota un mar de clima més càlid que l'actual. En aquest article donem a conèixer detalladament les característiques d'un passat que és sinònim de patrimoni natural, geològic, paleontològic, i també cultural.

De La Torrassa al Gulag : la història de Pascual Pastor Justón / Enric Gil Meseguer
Gil Meseguer, Enric


En: Quaderns d'estudi : Centre d'Estudis de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat, núm. 36 (desembre 2022), p. 37-58 : il.
Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

L'octubre del 1938, el veí de la Torrassa Pasqual Pastor Justón partia cap a la Unió Soviètica per a formar-se com a pilot de la República. La seva estada havia de durar entre sis i vuit mesos, però el final de la guerra el va obligar a romandre allà durant quinze anys. En les dues darreres dècades, a l'Hospitalet s'ha documentat l'existència de gairebé una setantena de deportats hospitalencs als camps de concentració i d'extermini nazis, però fins ara no hi havia constància del pas d'algun veí pels camps de treball forçat del sistema concentracionari estalinista (els gulag). Aquest article demostra que, com a mínim, n'hi va haver un i, per tant, caldria també afegir el seu nom en qualsevol acte de recuperació de la nostra memòria històrica de la postguerra civil.

L'Hospitalet de Llobregat. El proceso de incorporación de la Salud Mental Comunitaria al espacio público. 1979-2018 / Mercedes Delgado Anguísola
Delgado Anguísola, Mercedes


En: Quaderns d'estudi : Centre d'Estudis de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat, núm. 36 (desembre 2022), p. 59-92 : il.
Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

El present document tracta de la construcció i assentament d'un espai social de l'àmbit de la salut mental comunitària en la vida pública de l'Hospitalet de Llobregat durant quatre dècades, 1979-2018. El treball recull el context i les perspectives diverses que evidencien el procés de persones, agents, organitzacions i institucions per a ferlo possible. En aquest desenvolupament, a més de fer presents la salut i la malaltia mental en la vida personal i social, s'han entreteixit formes i modalitats organitzatives de treball i col·laboració en l'espai públic entre els diferents agents i també s'han ampliat a àmbits de la vida social allunyats, en principi, d'aquests temes. Tota l'evolució, tot i que amb grans i importants avanços, no deixa d'estar en construcció i necessita continuar per a abordar i assentar reptes encara pendents.

La Perspectiva del professorat sobre els impactes de la Covid-19 en l'alumnat de primària i secundària de l'Hospitalet de Llobregat (cursos 2019-2020 i 2020-2021) / Diana Mata Codesal, Irene Sabaté Muriel, Sílvia Bofill-Poch
Mata Codesal, Diana


En: Quaderns d'estudi : Centre d'Estudis de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat, núm. 36 (desembre 2022), p. 93-122 : il.
Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

L'article analitza la manera com la crisi sociosanitària ocasionada per la pandèmia de la covid-19 ha impactat sobre la vinculació amb el sistema educatiu dels infants i joves d'entre 6 i 16 anys de l'Hospitalet de Llobregat, el curs 2019-20 amb la suspensió de les classes presencials entre el març i el juny, i el curs 2020-21 amb la represa de les classes presencials sota els condicionants de l'anomenada "nova normalitat". Amb aquest objectiu hem recollit les perspectives de 34 professionals de nou centres educatius de primària i secundària mitjançant entrevistes virtuals semiestructurades en profunditat. Els resultats mostren com la pandèmia ha posat al descobert desigualtats socials prèviament existents que incideixen sobre la desvinculació escolar, tot eixamplant aquestes desigualtats i afavorint-ne de noves. Per exemple, l'anomenada escletxa digital no és sinó un símptoma d'una escletxa social més profunda que requereix actuacions àmplies i estructurals.

­Qué noche la de aquel día! : trascurso de la noche del 23 de febrero de 1981 en l'Hospitalet / Nicolás Cortés Rojano
Cortés Rojano, Nicolás


En: Quaderns d'estudi : Centre d'Estudis de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat, núm. 36 (desembre 2022), p. 123-144 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

L'article analitza el cop d'estat de 1981, a nivell general, la seva organització més profunda i les diverses interpretacions historiogràfiques, per després centrar-se en l'impacte i les accions que es van succeir a L'H, en les tretze hores que transcorren des del seu inici fins a la sortida dels guàrdies civils de les Corts de Madrid, explicant també la convocatòria de Ple Extraordinari a l'Hospitalet. A més a més, es fan també alguns apunts socials sobre la època.

Canto de pájaros, paisaje urbano y confinamiento en l'Hospitalet de Llobregat (Barcelona) / Martha Cecilia Cedeño-Pérez
Cedeño-Pérez, Martha Cecilia


En: Quaderns d'estudi : Centre d'Estudis de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat, núm. 36 (desembre 2022), p. 145-162 : il.
Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

La crisi sanitària ocasionada pel Covid-19 ha suposat canvis inesperats i dràstics en la vida quotidiana de les persones i el descobriment d'una realitat urbana plena de desigualtats, de fragmentacions i d'exclusions evidents en aspectes com la qualitat de l'habitatge i de l'espai públic, per exemple. No obstant això, també ha implicat una revaloració del paisatge ciutadà entès com l'expressió material de l'hàbitat urbà (Pérez, 2000) conformat per les comarques públiques i els elements que les configuren, atributs que fan possible -o no- una qualitat estètica (Briceño-Ávila, 2018) important a l'hora de viure'l i omplir-lo de sentit. I, més enllà, el període de confinament va permetre el ressorgiment de la naturalesa d'una urbs sense passos ni murmuris i el descobriment d'una altra ciutat, plena de noves visions, d'aromes i sons; restaurada amb cants d'ocells als carrers i les cantonades. El propòsit d'aquesta comunicació és brindar un panorama general de les transformacions físiques i perceptives del paisatge urbà d'un sector de l'Hospitalet de Llobregat (Barcelona) durant el confinament, la base del qual és una revisió de documents acadèmics i informes presentats en mitjans de comunicació i una etnografia realitzada des de finals de març fins a mitjan juny de 2020.

La Villa Mercedes. Un mite, una realitat o la vinculació de l'Hospitalet amb el nazisme / Joan Piera Ibars
Piera Ibars, Joan


En: Quaderns d'estudi : Centre d'Estudis de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat, núm. 36 (desembre 2022), p. 163-185 : il.
Resums en català, castellà i anglès.

El desenvolupament de la Segona Guerra Mundial i el seu final el 7 de maig del 1945 va suposar la instauració d'un nou ordre mundial. La divisió del món en dues grans àrees d'influència va produir que moltes persones no acceptessin la "intrusió" aliada i que s'organitzessin per restaurar el Reich. La desclassificació de dotze milions de documents d'espionatge per part del servei d'intel·ligència americà (CIA) ha permès conèixer moltes d'aquestes organitzacions i veure quin era el seu rang d'actuació. El document de partida d'aquest treball especifica que una d'aquestes organitzacions disposava d'una casa (Villa Mercedes) a l'Hospitalet de Llobregat, on residia el cap de la xarxa. L'objectiu de la recerca és demostrar la relació entre la "Villa" i l'organització nazi.

La Meva experiència al Rodoreda, de l'Hospitalet de Llobregat / Joan Santacana Mestre
Santacana i Mestre, Joan


En: Quaderns d'estudi : Centre d'Estudis de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat, núm. 36 (desembre 2022), p. 185-206 : il. (Memòries de mestres) 
Resums en català, castellà i anglès.

Aquest article és una reflexió personal sobre l'experiència docent i també vital meva, com a professor i director d'un centre d'ensenyament de l'Hospitalet de Llobregat en el darrer terç del segle XX. L'article es basa en la memòria, que ha sofert el filtre del temps, i pot servir com a font primària sobre un període històric de la ciutat en què es construïa una societat plural i democràtica, en el context de la transició política. L'article també fa especial incidència en l'inici d'experiències pioneres en el camp de l'ensenyament de la Història i constitueix una reflexió sobre la pròpia memòria.

Xarxes de suport i cooperació com a resposta col·lectiva a la nova fase d'empobriment veïnal / La Fundició Ateneu Cooperatiu La Col·lectiva



En: Quaderns d'estudi : Centre d'Estudis de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat, núm. 35 (desembre 2021), p. 9-10 (Introducció) 

Aproximació a la història del cooperativisme a l'Hospitalet / Manuel Domínguez
Domínguez López, Manuel


En: Quaderns d'estudi : Centre d'Estudis de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat, núm. 35 (desembre 2021), p. 13-50 : il. (Passat cooperatiu. Llavors d'on venim) 
Bibliografia i notes. Resums en castellà, català i anglès.

L'Hospitalet de LLobregat fou una de les poblacions pioneres en la creació de cooperatives a Catalunya. Al llarg dels darrers 200 anys, els moviments socials de les classes treballadores de l'Hospitalet han generat diverses formes de mutualisme i cooperatisme, tant de treball com de consum. Els diferents cicles d'expansió del cooperativisme, determinats pels contextos polítics, han estat lligats a les diferents ideologies d'esquerres hegemòniques en cada moment, tant laes reformistes com les revolucionàries.

La Redentora : una cooperativa de producció / na cooperativa de producció
Tatjer i Mir, Mercè


En: Quaderns d'estudi : Centre d'Estudis de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat, núm. 35 (desembre 2021), p. 53-65 : il. (Passat cooperatiu. Llavors d'on venim. Projectes) 
Bibliografia i notes. Resums en castellà, català i anglès.

L'objectiu d'aquest article és aportar més in formació sobre els orígens i la trajectòria de La redentora, emblemàtica cooperativa de producció creada el 1899 i dedicada a la fabricació de materials de c onstrucció amb bòbiles establertes a la cruïlla dels terrenys de Sants i Les Corts, antics municipis del Pla de Barcelona i de la ciutat de l'Hospitalet. A partir d'un petit fons personal (documental, gràfic i bibliogr`àfic) pertanyent al meu avi, el cooperativista i soci de la Redentora, Ramon Mir Mompeó (Barcelona 1890-1956), i d'altres referències bibliogràfiques, s'aporten noves informacions que completen les recerques recentment publicades sobre aquesta entitat.

El Respeto mútuo : entrevista a Santiago Esteban Benito / Ana Vallina
Vallina, Ana


En: Quaderns d'estudi : Centre d'Estudis de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat, núm. 35 (desembre 2021), p. 67-79 : il. (Passat cooperatiu. Llavors d'on venim. Projectes) 
Resums en castellà, català i anglès.

La cooperativa Respeto Mutuo, es va fundar el 1910, i des de llavors sempre va destacar en la seva persistència en difondre i sostenir els principis cooperatius en el seu entorn. En primer lloc, només pel seu naixement i la seva ràpida implantació al barri obrer i industrial de Santa Eulàlia de l'Hospitalet de Llobregat, amb el seu model de cooperativa de consum amb àmplia mirada respecte l'esbarjo i la cultura. També, per la seva llarga durada en el temps, esdevenint un espai de relleu generacional i per tenir un tarannà molt propi mantingut en el temps (la cooperativa no va deixar la seva activitat de distribució de queviures fins l'any 1984, mentre en el seu edifici va resistir fins l'any 2004). Per últim, per haver estat una escola de cooperativisme fins al seu darre alèr, per revifar als 70, adaptant-se a les noves necessitats socials i particularitats del moment històric i per seguir inspirant nous projectes des de l'exercici cooperatiu, i el neguit de compartir sempre allò material i allò social. Ens aproximem a aquest llegat amb l'entrevista a Santiago Esteban, soci de la cooperativa Respeto Mutuo.

La Coopeerativa de Vivienda Obrera de La Bomba / Centre d'Interpretació de la Ciutat des de la Barraca



En: Quaderns d'estudi : Centre d'Estudis de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat, núm. 35 (desembre 2021), p. 81-89 : il. (Passat cooperatiu. Llavors d'on venim. Projectes) 
Aquest article reprodueix el butlletí 4 del CICdB (Centre d'Interpretació de la Ciutat des de la Barraca). Resums en castellà, català i anglès.

Número 4 dels butlletins del CICdB (Centre d'interpretació de la ciutat de la Barraca), escrit i editat per LaFundició, que fa un repàs a la història de la Cooperativa d'habitatge sorgit de la barriada de la Bomba, que nosols va donar resposta a les necessitats residencials dels seus veïns i veïnes, sinó que també va ser una aposta política en l'exercici del dret a l'habitatge.

Construint alternatives. Els reptes de l'Economia Social i Solidària a l'Hospitalet de LLobregat / Franco Casanga Zúñiga
Casanga Zúñiga, Franco


En: Quaderns d'estudi : Centre d'Estudis de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat, núm. 35 (desembre 2021), p. 93-118 : il. (Present Cooperati) 
Bibliografia i notes. Resums en castellà, català i anglès.

A les últimes dècades, han ocorregut importants canvis a les nostres societats que fan pensar que estem davant d'un canvi d'època. A les velles desigualtats que no paren de crèixer, s'han afegit noves vulnerabilitats que fan impossible tornar a implementar les polítiques d'antany. En aquest impàs, s'obren camí diversos paradigmes econòmics que posen en dubte l'economia convencional. Un d'aquests és l'economia social i solidària (ESS), la qual busca construir un nou model econòmic, una economia que posi en el centre el treball humà i no el lucre. En aquest article, farem una breu revisió de l'estat de la qüestió de l'ESS a l'Hospitalet de Llobregat, segona ciutat més poblada de Catalunya. Analitzarem els seus reptes i potencialitats, així com els debats que s'obren sobre la seva relació amb les polítiques públiques.

CE Jaume Balmes. Un somni que ha estat possible / Centre d'Estudis Jaume Balmes



En: Quaderns d'estudi : Centre d'Estudis de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat, núm. 35 (desembre 2021), p. 121-126 : il. (Present Cooperatiu. Projectes) 
Resums en castellà, català i anglès.

El CE Jaume Balmes és una emprea cooperativa dedicada a l'ensenyament que forma i educa persones en els valors del respecte, la cooperació,la solidaritat i la tolerància a L'Hospitalet des de 1982. La nostra tasca se centra en persones, l'alumnat i les seves famílies i el personal que comformem el Centre. La característica més important de la nostra escola és el treball personalitzat i l'atenció individualitzada.

Taller de Pubilla Casas SCCL sense ànim de lucre / Xaro Castillo, Agustín Fructuoso
Castillo, Xaro


En: Quaderns d'estudi : Centre d'Estudis de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat, núm. 35 (desembre 2021), p. 127-135 : il. (Present Cooperatiu. Projectes) 
Resums en castellà, català i anglès.

Aricle sobre la història del Taller de Pubilla Casas, un lloc creat per a ser espai de trobada; un entorn de creació col·laborativa comunitaària on tinguessi lloc experiències personals compartides, que revertís en la comunitat i que al seu torn aquesta realimentés les experiències personals. Des dels tallers d'oficis artístics (on explorar la via de la creació de llocs de treball), a partir dels quals la Societat Cooperativa d'Ensenyament i Treballs Artístics era el tipus d'entitat que més s'adequava als objectius del Taller, fins a la seva transformació com a associació sense ànim de lucre.

El Per què de tot plegat / LaFundició Cooperativa de treball



En: Quaderns d'estudi : Centre d'Estudis de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat, núm. 35 (desembre 2021), p. 137-147 : il. (Present Cooperatiu. Projectes) 
Resums en castellà, català i anglès.

De per què LaFundició és una cooperativa de treballadores en règim general i mai ha estat una associació. Disset anys de cooperatisme en l'àmbit de l'art, la cultura i l'educació a l'Hospitalet.

Mesures cap a l'Economia Social i Solidària a l'Hospitalet / XESLH



En: Quaderns d'estudi : Centre d'Estudis de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat, núm. 35 (desembre 2021), p. 151-164 : il. (Cap on ens imagimen que va el cooperativisme a l'Hospitalet?) 
Bibliografia. Notes. Resums en castellà, català i anglès.

L'objectiu d'aquest article és explicar que és l'Economia Social i Solidària (ESS) i la seva importància per a transformar el model econòmic i de realció de la ciutat. Per a això resaltem la Xarxa de Suport Veïnal, com a exemple de com operen els principis de l'EES en situació d'emergència. Així com aterrem les 15 Mesures de l'Economia Social i Solidària de la XES Catalunya a la realitat de l'Hospitalet, com a full de ruta de polítiques públic-comunitàries que, en cas de posar-la en pràctica, transformaria el model de ciutat a un més ecosostenible i feminista.

La Lluita, el treball i ser dona migrant / Mujeres Unidas Entre Tierras



En: Quaderns d'estudi : Centre d'Estudis de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat, núm. 35 (desembre 2021), p. 167-177 : il. (Cap on ens imagimen que va el cooperativisme a l'Hospitalet?. Projectes) 
Resums en castellà, català i anglès.

MUET va néixer de la necessitat que les dones treballadores de la llar i les cures d'algnes zones de Barcelona metropolitana ens autogestionem i poguèssim acompanyar el procés migratori i d'integració a Catalunya de les gairbé 800 companyes i companys que formen els grups de WhatsApp que administrem. A través d'aquests grups i també de manera presencial o en línia, donem informació sobre tràmits "tan senzills" com empadronar-se, tenir la targeta sanitària, regularitzar la seva situació administrativa, trobar feina o fer un curs. Així mateix, fem molt èmfasi en les reivindicacions polítiques i socials sobre les cures coma a eix de l'economia feminista; sobre la necessitat de derogar la llei d'estrangeria per racista i masclista; i sobre la imprtància del fet que el nostre col·lectiu de treballadores de la llar tinguem l'accés a la prestació per desocupació, ja que actualment no estem en les mateixes condicions que la resta de treballadors.

Agroecologia per alimentar un futur sostenible / Aquí hi ha bròquil, Keras Buti



En: Quaderns d'estudi : Centre d'Estudis de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat, núm. 35 (desembre 2021), p. 179-191 : il. (Cap on ens imagimen que va el cooperativisme a l'Hospitalet?. Projectes) 
Notes. Resums en castellà, català i anglès.

L'Agroecologia és el sistema que posa al centre les cures de l'alimentació, entesa com una cadena d'interdependència entre la cuina i el camp. És a dir, Aquí hi ha bròquil i Keras Buti són grups de veïnes que s'organitzen per a assegurar-se que el menjar que adquireixen en col·lectiu es gestiona directament amb el pagès o pagesa (assegurant que les condicions laborals són dignes), que és ecològica (sense pesticides sobre el camp ni el producte), i que l'impacte ambiental és mínim. L'objectiu d'aquest article és compartir les maneres de fer d'aquest grup de consum i cooperativa, per a posar-les a la disposició d'altres veïnes, centres educatius, equipaments cívics, associacions, etc. D'aquesta manera, poder sostenir, des de l'economia social i solidària, les xarxes comunitàries dels territoris i els valors de justícia social i sostenibilitat del medi.